Unes setmanes abans de Carnaval, vam començar a fer la disfressa. La
disfressa de la classe de 6è era una pantalla de cinema en 3D, com el nom de la
nostra classe, que consistia en una
capsa amb un dibuix en 3D. El meu dibuix era de la pel·lícula KING KONG igual que el Gerard; ens va quedar
molt bé.
Uns dies abans del Carnaval, vam
sortir a mesurar els quadrats del tractor i vam fer uns llaços amb paper per decorar-lo.
Aquest tractor el vam fer servir per portar als Reis Carnestoltes per la Rua
per Sant Marçal
El dia 5 de febrer del 2016, era
l’últim carnaval a l’escola, perquè l’any que ve marxarem a l’institut. M’ho vaig passar molt bé, tot i que vam trobar
a faltar al Biel i la Carla que no van
venir en tota a setmana perquè estaven malalts. Estic orgullós d’haver pogut
parlar a l’últim pregó de Carnaval que passaré a l’escola.
Albert
La setmana de
les ordres de Carnestoltes va ser molt divertida, però vaig passar una mica de vergonya per les coses que
havíem de portar.
El primer dia
havíem de portar alguna cosa de nadons, en aquest cas vaig portar un xumet, el
segon dia havíem de portar roba o de senyor o de senyora i jo vaig portar roba
de senyor per fer la gràcia. El tercer dia s’havia venir vestits com els avis,
jo vaig anar d´àvia i li vaig posar un
nom, es deia l´àvia Pepa i va ser molt divertit perquè els mestres i companys
em tractaven com una àvia i fins i tot feia veure que perdia la memòria. El
quart dia havíem de venir d´un personatge de cinema; jo em vaig disfressar de
la Sendy de la pel·lícula Grease. I per fi, l’últim dia, el dia de Carnaval,
havíem de portar tot el que havíem portat tota la setmana.
A la tarda com que jo era la reina
Carnestoltes havia d´anar abans que els
altres a preparar-me amb el Gerard, el Juan, el Martí, l´Alba i el Josemi. En
acabar de vestir-nos, vam començar a dir el pregó, jo estava nerviosa, però al
final va sortir tot molt bé. Després vaig pujar al tractor perquè era la Reina
Carnestoltes i havia de passar tota la Rua dalt del tractor.
Quan
vam acabar de fer tota la volta per Sant Marçal, en arribar al pati de l’escola,
els Markatú tocaven i tothom ballava i menjaven el berenar que
l´AMPA donava.
M´ho vaig passar molt bé, encara que dies abans patia per no caure amb les botes de taló.
Aquell patiment va ser innecessari perquè amb l’emoció del moment em vaig oblidar
que portava talons. Va ser un dia especial, perquè vaig dir el pregó de Carnaval
i mai havia parlat davant de tanta gent.
Laura Alonso Salguero
